dissabte, 24 de març de 2018




Primer de tot, presenteu-vos si us plau!
Bones! La Guadaña som el Josué (veus, guitarra rítmica, baix), l’Ofer (guitarra rítmica i solos) i el Samuel (bateria).

Per què vau escollir aquest nom, d’on ve La Guadaña?
Tot aquest projecte va començar com una conya improvisada. Després de quedar unes tardes al local i gravar les cançons de la primera maqueta, ens vàrem trobar amb la necessitat d’escollir nom. Com les lletres majoritàriament parlen de la necessitat d’impartir justícia en un món ple de fills de puta, La Guadaña encaixava a la perfecció. No justice, no Peace!

Quines han estat les vostres principals influències a l’hora de defiinir el so de La Guadaña? Com definiríeu la vostra música?
Hardcore. Canya. Sense floritures ni etiquetes estranyes. Tots tres venim de la canya antiga, d’escoltar en bucle Cro-mags, Bad brains, Slapshot… De fet, ni ens vàrem plantejar a què volíem sonar, la idea era simplement ajuntar-nos i tocar ràpid, com fèiem als vells temps. 


A nosaltres les vostres cançons ens recorden moltíssim a grups com Rival Mob, Warzone, Violent Reaction o fins i tot a grups molt més pesats com per exemple Merauder, a què es deu aquesta gran varietat musical? Creieu que hi ha diferències entre la primera demo i la segona?Tens raó, crec que les nostres cançons s’apropen a les bandes que menciones també. I és clar, també ens hem influenciat sempre d’altres melodies més dures com Merauder, Integrity o Leeway… al final, tot ens surt natural, sense donar-hi masses voltes. 
Respecte a les diferències entre les dues demos, si existeixen: per la primera, vàrem tenir la sort de poder assajar plegats una setmana i pensar-ho més tot plegat. Per la segona, en canvi, amb sort ens vàrem ajuntar dues tardes, però el resultat és més potent. Probablement es deu també a que qui va venir a gravar-nos al local estava més familiaritzat amb el nostre estil, i li va saber treure més partit. 

Dos demos de 6 temes cada una, totes elles editades per Back Side Records en cassette, per què vau escollir aquest format a l’hora de treure-les en físic? Com ha estat treballar amb Back Side Records?
Vàrem decidir per BackSide Records perquè des del minut 0 en què van sentir les cançons van apostar per La Guadaña. I per a nosaltres ha estat un orgull enorme. Ni ens plantejàvem que aquest material s’editaria, i de sobte ens va arribar la proposta i no ho vàrem pensar dos cops, són gent collonuda.
Pel tema del cassette, crec que respon a dues causes diverses: és econòmic i pràctic per editar poques còpies (cal ser realista, el hc no ven); i per altra banda en aquesta escena sempre ha existit certa tendència a editar discos i maquetes en formats antics, com k-7 o vinil. Té cert punt de nostàlgia.

És hora de parlar d’altres projectes musicals on esteu involucrats també, a quins altres grups heu o esteu tocant?
El Josué i el Samuel són d’Anal Hard, banda de hardcore masnovina amb molta experiència a l’escena estatal. A més, en el passat i present han format part d’altres grups com Releasing Hate, Garage 66, Guspira, Destierro...
Per la seva part, l’Ofer era guitarra de Vicious Circle (aka Fresh Trash), una altra banda de canya antiga del poble, i més endavant de Grass, un rollo més stoner-rock.

Com veieu l’escena Hardcore a Barcelona i a la resta del país? Creieu que hi ha una unitat entre les diferents variants que podem trobar dintre aquest gènere musical? Moltes vegades nosaltres comentem que tenim la sensació que als concerts sempre som els mateixos i que cada cop som menys, teniu aquesta sensació vosaltres també?
Pel que nosaltres hem viscut, ha estat la mateixa dinàmica en els últims 15 anys com a mínim... El hardcore i derivats mai ha estat una música “de masses”, i això cal afegir el que comentes, ja que sobretot a les grans ciutats l'escassa escena existent es fragmentava segons cada tendència. Per sort, als pobles tendim més a barrejar-nos i fer gresca tots plegats.
A qui veritablement li agrada la canya, seguirà anant als bolos, hi vagin 10, 100 o 1000 persones. La resta, poc importa!

Tot i tenir dos demos al “mercat" que, siguem sincers, han agradat força (hem vist moltes  bones reviews a diversos fanzines), com és que encara no heu tocat mai en directe? A què esteu esperant? O només voleu ser un grup d’estudi?
Com hem mencionat abans, La Guadaña va néixer improvisadament. L’Ofer marxava a viure a Tel Aviv per motius de feina a finals de 2016, i abans de fer les maletes vàrem decidir tocar plegats, cosa que portàvem temps pensant. Després d’editar la primera demo i sentir-ne bones paraules, quan l’Ofer va tornar de vacances a casa vàrem fer 4 riff’s ràpids i va sortir la segona maqueta.
Potser, de la propera visita, en surt una tercera. Qui sap. I sobre tocar en directe, tenim ganes, però anem sense presses. Sabem que tard o d’hora ho farem, però volem que la cosa peti com cal!

Alguna novetat respecte al grup? Continuareu editant una demo per anys?
El millor és que aquest grup no té novetats, ni agenda, ni projectes, ni mals de cap. Tot va de passar-nos-ho bé! El futur ja dirà.

Fins aquí arriba l’entrevista, alguna cosa més que vulgueu dir?
Una abraçada pel webzine Nobody's Hero, gràcies per difondre La Guadaña. Oughhh!!


Cap comentari:

Publica un comentari