Kaleko Urdangak - EP 2018 i Biolentzia 1984

Després d'una breu aturada, el grup basc Kaleko Urdangak ha tornat amb més força que mai! Amb un nou single anomenat Biolentzia 1984, que ens serveix com a avançament del seu futur LP (que sortirà a finals d'any) i un EP on hi ha 4 temes vells regravats, el grup ha tornat a posar-se el públic a la butxaca. Les dues referències han estat editades per segell madrileny Tough Ain't Enough que, d'aquesta manera, amplia encara més el seu gran catàleg.

Com ja hem dit, el nou EP és una regravació de 3 temes del seu primer treball Eman Bai!, més una cançó que va formar part del recopilatori Nafarroa 1512-2012 Punk-Oi! Doinuak Gure Historia Gogoratzen, que també ha estat regravada. Segurament el fet més destacable d'aquest treball és la incorporació del nou cantant que dona un nou aire al grup amb una veu més suau i no tan greu, malgrat tot, l'essència general del grup continua essent la mateixa. La primera cançó del disc és segurament la cançó més famosa que tenen "Del Ebro para abajo", un tema on se'ns explica el destí que, segons el grup, haurien de tenir tots aquells que neguen els drets més elementals que té el poble basc. El següent tema és la cançó que més ens agradava del seu anterior disc, “Ez dago hilda”, un tema amb un so totalment rock'n'rollero que ens recorda el millor de grups com The Clichés o The Templars. Aquesta cançó, a més, és molt corejable fet que, tot i no tenir ni idea d'euskera, ens permet cantar la tornada a ple pulmó. A l’altra cara hi trobem les cançons “Gure Historia” i “Zure Aukera”. El primer és el tema que va sortir al recopilatori anteriorment esmentat, un tema que parlar sobre la història del regne de Navarra. Musicalment és la cançó més diferent de l’EP, s’allunya una miqueta del so Skinhead Rock’n’Roll típic i s’acosta més a un so Punk-Oi! clàssic. La segona cançó de la cara B és un altre dels temes més recordats de la banda, i que sona musicalment molt bé, i a més, en aquesta cançó es dona una certa importància a tots els membres del grup, ja que, en un moment concret del tema, cada un d’ells fa un solo amb el seu instrument. Per concloure, un bon EP amb unes bones cançons, molt més ben gravades i tècnicament millorades, acompanyat d’una nova veu que encaixa a la perfecció amb el grup!

L’altre treball editat recentment és un sencill que serveix per presentar-nos el nou disc. A la cara A hi podem trobar la cançó “Biolentzia 1984” que tracte sobre el clima social i polític que es va viure a Euskal Herria durant els anys 80. En aquesta cançó podem distingir clarament dos fragments musicals totalment diferenciats. En un primer moment la cançó té un so totalment oiero, que ens pot recordar als grups degans d’aquest estil musical, en canvi a la tornada la cançó agafa un so molt més rockero que ens recorda més al tipus de música a què ens té acostumats el grup. Cal destacar que en aquest tema hi participa el gran Fermin Muguruza, un fet que fa millorar encara més la cançó. A l’altra cara hi trobem dos temes més “Iheslari” i “Gure bazterrak”. Aquesta última cançó és una versió de Mikel Laboa, un cantautor basc. Les dues cançons musicalment tenen un so molt rockero i totes elles també estan acompanyades d’uns bons cors que les fan encara més encomanadisses. Un bon single que ens fa esperar, amb més ganes encara, els seus nous treballs.

 

EP 2018: 7/10

Biolentzia 1984: 8/10

 

Per fans de The Templars, The Clichés, The Headliners, The Janitors…

Com sorgeix Strike Back i qui forma part del grup actualment?

El grup sorgeix durant el 2014 com a continuació del nostre anterior projecte Black Eyed Bruisers. La banda la formem Marcos a la guitarra i veu, Juan al baix i Álvaro a la bateria, tots fem els cors als temes.

Les vostres lletres parles sobre molts fets socials que estan succeint durant aquests últims temps. Per què vau escollir el nom de Strike Back? Quins cops us agradaria retornar?

Bé, doncs com hem comentat en el punt anterior, el grup és una continuació i ens va semblar que Strike Back era un bon nom, que expressava què volíem fer, un contracop! Podríem estar retornant cops tota la vida!

Els cops que ens agradaria retornar, a part dels del nostre sistema polític i la trista societat a on vivim, són principalment contra la ignorància, les "poses" i els venedors de fums. Desgraciadament sobren fets per poder criticar.

El vostre so 80s no deixa indiferent a ningú, quins grups us han influenciat més a l'hora de compondre els temes? Amb quines bandes us agradaria tocar?

Álvaro: les meves influències són les bandes clàssiques dels 70/80 d'Anglaterra. També m'agrada molt l'Oi! francès i el punk ibèric. M'agradaria tocar amb les bandes de la meva vida com els Cock Sparrer, Cockeny Rejects, Pilseners, The Adicts, PTTB i amb qualsevol grup amb actitud i que ho senti.

Juan: ens guiem més per formes de sonar que per grups individuals, jo crec que tenim cançons amb diversos sons i les influències són variades i canviants en el temps. Per resumir, tota la fornada dels 70/80 anglesa i l'Oi! dels noranta com Boisterous, Another Man's Poison, Crashed Out i altres. I també el punk d'aquí!

Fora del nostre rotllo també escoltem grups de forces gèneres musicals que tot i que no són una "influència" pel grup també ens mola. Principalment bandes de Heavy Metal clàssiques, de Trash Metal, de Funk dels 70, fins i tot flamenc…

De moment heu editat un LP d'11 cançons i un mini àlbum de 4. Heu tingut la resposta que esperàveu de la gent? Escoltant els dos treballs, notem que al vostre primer disc les influències no estan del tot definides (podem trobar-nos temes que sonen a un Oi! 70s, altres amb un so molt més 80s...), en canvi en el segon àlbum el so és molt més dur i fort, esteu d'acord amb aquesta afirmació? A què es deu aquesta aposta definitiva pel so dels anys 80? Actualment esteu preparant material nou?

Al primer LP, com hem comentat, el so en general és més suau, tot i que també hi podem trobar temes més durs. En canvi a l'EP apostem per un so dur que s'aparta de les noves bandes que tenen un so molt més artificial que no té res a veure amb l'Oi!.

Juan: realment les bandes dels 80 que ens agraden formen un so molt heterogeni. Normalment s'associa el so dels anys 80 a un Oi! dur a mig temps, quan podem trobar grups com The Business o els Angelic Upstars que també són dels 80, però tenen temes més ràpids, més melòdics, corejables i amb força. Ens quedem amb totes dues variants, la més dura i aquesta que us comentem.

El primer LP el conformen temes que portàvem tocant força anys. Es pot observar una evolució pel que fa a la banda i als gustos respecte a l'anterior projecte, però li va faltar quelcom de força, ja que vam gravar les guitarres de manera pràcticament neta. L'EP el vam elaborar amb menys temps, però amb la idea clara de sonar de manera contundent.

Els propers discs seguiran el camí de l’"Alone in the Battle” o fins i tot una mica més dur, però també hi haurà cançons més diferents. Actualment estem fent temes nous amb la idea d'entrar a gravar a l'estiu per tal de poder treure un LP a finals d’any.

El primer LP el vau titular "Arde Madrid". Per què aquest nom? Què és el que no us agrada de la vostra ciutat? Quina cançó us agrada més d'aquest primer treball? I del segon?

Álvaro: volíem un disc dedicat a la nostra ciutat i el nom es va agradar als 3. La portada és quelcom simbòlic de la ciutat. És de les poques estàtues al món dedicat a l'àngel caigut. A mi particularment la cançó que més m'agrada del primer disc és l'"Unknown Soldier" pel seu so dels anys 80 i amb un missatge clar pel que fa a les guerres. De l'últim disc ens agrada molt el "Do or Die" i el "Traitor" temes contundents i clars!

Fa dos estius vau venir a tocar a Catalunya, concretament a la primera edició del Terra Ferma de Lleida, com va ser l'experiència? Us agradaria tornar a venir per les nostres contrades?

Àlvaro: va ser una bona experiència i vam poder compartir escena amb unes llegendes com els Komintern Sect i alguna de les millors bandes de l'actualitat. La gent ens va tractar molt bé i tenim ganes de tornar per allà!

Una bona part dels concerts que heu fet, heu tocat a fora de Madrid, quina raó hi ha al darrera d'això? Com veieu l'escena dins i fora de la vostra ciutat? Quins grups actuals de Madrid us agraden més? I de la resta de l'estat?

Álvaro: per motius laborals no podem tocar molt, però intentem fer un parell de concerts cada any a Madrid. De tocar a fora, el que ens agrada més és l'experiència de conèixer nous llocs i gent nova.

Pel que fa a l'escena de Madrid, és cert que hi ha més grups que fa 10 anys, però tot i això, està molt lluny de tenir una bona salut. Els millors grups d'aquí són els Bogavantes con Tirantes, ja que tenen una bona actitud i a més són col·legues. També hi ha els Tensión o els Jess y los Extenders que molen molt. A la resta de l'estat hi ha un merder de grups que ens agraden, Fred & the Perrys, Up Yours, Kaleko Urdangak, La Inquisición, Skarmento, Codi de Silenci…

Quina opinió us mereixen els nous grups que estan sorgint darrerament que encapçalen tots els grans festivals? Com seria el vostre concert ideal en una sala petita però amb molta gent o tocant al costat de grans grups en un festival reconegut?

Álvaro: crec que els grups que toquen als grans festivals són sempre els mateixos, tots ells moguts per 4 grans promotores. El meu concert ideal seria un concert on la gent que hi participés tingués alguna cosa en comú amb nosaltres.

Juan: el meu concert ideal seria a una sala amb un ambient calent! Els grans festivals estan molt bé per a qui els hi agrada, però personalment no hi trobo la gràcia a veure 10 grups de cop i amb poques hores... Pel que fa a compartir escenari amb grans bandes, la veritat és que ens és força igual, la gran majoria no els hi interessa la teva música i rarament hi intercanvies més de dues frases. Prefereixo compartir lloc i escenari amb gent com nosaltres que senti el mateix per la música.

Expliqueu-nos alguna cosa sobre vosaltres? A nosaltres en flipa el món dels vinils, els vostres dos discs han sortit en aquest format, per què heu apostat per aquest format?

Álvaro: les meves aficions són el col·leccionisme de vinil, anar al gimnàs, pujar muntanyes i fer excursions, beure tot tipus de cervesa i viatjar pel món!

Per últim, moltes gràcies per dedicar-nos aquesta estona i esperem tornar-vos a veure aviat als escenaris. Voleu afegir alguna cosa més?

Moltes gràcies a vosaltres per fer quelcom tan exigent i necessari com és això de fer un webzine i per gràcies per recordar-vos de nosaltres! Una abraçada des de Madrid!

Facebook