dilluns, 7 de maig de 2018



Com sorgeix Strike Back i qui forma part del grup actualment?
El grup sorgeix durant el 2014 com a continuació del nostre anterior projecte Black Eyed Bruisers. La banda la formem Marcos a la guitarra i veu, Juan al baix i Álvaro a la bateria, tots fem els cors als temes.

Les vostres lletres parles sobre molts fets socials que estan succeint durant aquests últims temps. Per què vau escollir el nom de Strike Back? Quins cops us agradaria retornar?
Bé, doncs com hem comentat en el punt anterior, el grup és una continuació i ens va semblar que Strike Back era un bon nom, que expressava què volíem fer, un contracop! Podríem estar retornant cops tota la vida!
Els cops que ens agradaria retornar, a part dels del nostre sistema polític i la trista societat a on vivim, són principalment contra la ignorància, les "poses" i els venedors de fums. Desgraciadament sobren fets per poder criticar.

El vostre so 80s no deixa indiferent a ningú, quins grups us han influenciat més a l'hora de compondre els temes? Amb quines bandes us agradaria tocar?
Álvaro: les meves influències són les bandes clàssiques dels 70/80 d'Anglaterra. També m'agrada molt l'Oi! francès i el punk ibèric. M'agradaria tocar amb les bandes de la meva vida com els Cock Sparrer, Cockeny Rejects, Pilseners, The Adicts, PTTB i amb qualsevol grup amb actitud i que ho senti.
Juan: ens guiem més per formes de sonar que per grups individuals, jo crec que tenim cançons amb diversos sons i les influències són variades i canviants en el temps. Per resumir, tota la fornada dels 70/80 anglesa i l'Oi! dels noranta com Boisterous, Another Man's Poison, Crashed Out i altres. I també el punk d'aquí!
Fora del nostre rotllo també escoltem grups de forces gèneres musicals que tot i que no són una "influència" pel grup també ens mola. Principalment bandes de Heavy Metal clàssiques, de Trash Metal, de Funk dels 70, fins i tot flamenc…

De moment heu editat un LP d'11 cançons i un mini àlbum de 4. Heu tingut la resposta que esperàveu de la gent? Escoltant els dos treballs, notem que al vostre primer disc les influències no estan del tot definides (podem trobar-nos temes que sonen a un Oi! 70s, altres amb un so molt més 80s...), en canvi en el segon àlbum el so és molt més dur i fort, esteu d'acord amb aquesta afirmació? A què es deu aquesta aposta definitiva pel so dels anys 80? Actualment esteu preparant material nou?
Al primer LP, com hem comentat, el so en general és més suau, tot i que també hi podem trobar temes més durs. En canvi a l'EP apostem per un so dur que s'aparta de les noves bandes que tenen un so molt més artificial que no té res a veure amb l'Oi!.
Juan: realment les bandes dels 80 que ens agraden formen un so molt heterogeni. Normalment s'associa el so dels anys 80 a un Oi! dur a mig temps, quan podem trobar grups com The Business o els Angelic Upstars que també són dels 80, però tenen temes més ràpids, més melòdics, corejables i amb força. Ens quedem amb totes dues variants, la més dura i aquesta que us comentem.
El primer LP el conformen temes que portàvem tocant força anys. Es pot observar una evolució pel que fa a la banda i als gustos respecte a l'anterior projecte, però li va faltar quelcom de força, ja que vam gravar les guitarres de manera pràcticament neta. L'EP el vam elaborar amb menys temps, però amb la idea clara de sonar de manera contundent.
Els propers discs seguiran el camí de l’"Alone in the Battle” o fins i tot una mica més dur, però també hi haurà cançons més diferents. Actualment estem fent temes nous amb la idea d'entrar a gravar a l'estiu per tal de poder treure un LP a finals d’any.

El primer LP el vau titular "Arde Madrid". Per què aquest nom? Què és el que no us agrada de la vostra ciutat? Quina cançó us agrada més d'aquest primer treball? I del segon?
Álvaro: volíem un disc dedicat a la nostra ciutat i el nom es va agradar als 3. La portada és quelcom simbòlic de la ciutat. És de les poques estàtues al món dedicat a l'àngel caigut. A mi particularment la cançó que més m'agrada del primer disc és l'"Unknown Soldier" pel seu so dels anys 80 i amb un missatge clar pel que fa a les guerres. De l'últim disc ens agrada molt el "Do or Die" i el "Traitor" temes contundents i clars!

Fa dos estius vau venir a tocar a Catalunya, concretament a la primera edició del Terra Ferma de Lleida, com va ser l'experiència? Us agradaria tornar a venir per les nostres contrades?
Àlvaro: va ser una bona experiència i vam poder compartir escena amb unes llegendes com els Komintern Sect i alguna de les millors bandes de l'actualitat. La gent ens va tractar molt bé i tenim ganes de tornar per allà!

Una bona part dels concerts que heu fet, heu tocat a fora de Madrid, quina raó hi ha al darrera d'això? Com veieu l'escena dins i fora de la vostra ciutat? Quins grups actuals de Madrid us agraden més? I de la resta de l'estat?
Álvaro: per motius laborals no podem tocar molt, però intentem fer un parell de concerts cada any a Madrid. De tocar a fora, el que ens agrada més és l'experiència de conèixer nous llocs i gent nova.
Pel que fa a l'escena de Madrid, és cert que hi ha més grups que fa 10 anys, però tot i això, està molt lluny de tenir una bona salut. Els millors grups d'aquí són els Bogavantes con Tirantes, ja que tenen una bona actitud i a més són col·legues. També hi ha els Tensión o els Jess y los Extenders que molen molt. A la resta de l'estat hi ha un merder de grups que ens agraden, Fred & the Perrys, Up Yours, Kaleko Urdangak, La Inquisición, Skarmento, Codi de Silenci…

Quina opinió us mereixen els nous grups que estan sorgint darrerament que encapçalen tots els grans festivals? Com seria el vostre concert ideal en una sala petita però amb molta gent o tocant al costat de grans grups en un festival reconegut?
Álvaro: crec que els grups que toquen als grans festivals són sempre els mateixos, tots ells moguts per 4 grans promotores. El meu concert ideal seria un concert on la gent que hi participés tingués alguna cosa en comú amb nosaltres.
Juan: el meu concert ideal seria a una sala amb un ambient calent! Els grans festivals estan molt bé per a qui els hi agrada, però personalment no hi trobo la gràcia a veure 10 grups de cop i amb poques hores... Pel que fa a compartir escenari amb grans bandes, la veritat és que ens és força igual, la gran majoria no els hi interessa la teva música i rarament hi intercanvies més de dues frases. Prefereixo compartir lloc i escenari amb gent com nosaltres que senti el mateix per la música.

Expliqueu-nos alguna cosa sobre vosaltres? A nosaltres en flipa el món dels vinils, els vostres dos discs han sortit en aquest format, per què heu apostat per aquest format?
Álvaro: les meves aficions són el col·leccionisme de vinil, anar al gimnàs, pujar muntanyes i fer excursions, beure tot tipus de cervesa i viatjar pel món!

Per últim, moltes gràcies per dedicar-nos aquesta estona i esperem tornar-vos a veure aviat als escenaris. Voleu afegir alguna cosa més?
Moltes gràcies a vosaltres per fer quelcom tan exigent i necessari com és això de fer un webzine i per gràcies per recordar-vos de nosaltres! Una abraçada des de Madrid!


Cap comentari:

Publica un comentari