En Mike, en Bryan i en Darrel estaven interessats a començar un nou projecte que fos creativament diferent dels altres grups on havien tocat. A la primavera del 2013 vam començar a reunir-nos amb l’Eric. Principalment tocàvem covers per a veure si hi havia química entre nosaltres. Vam començar el grup amb poques expectatives, però ràpidament ens vam animar, vam escriure cançons pròpies i de seguida vam entrar a l’estudi, fet que va portar-nos a la nostra primera gravació “Here She Comes/Longshot Kid”.
Pel que fa al nom de Suede Razors, és una juxtaposició d’alguna cosa suau i sofisticada amb alguna cosa dura i perillosa.
Heu editat 5 singles i només 1 mini LP. Això vol dir que preferiu els singles abans que els EPs o LPs? Ens agradaria escoltar moltes més cançons de Suede Razors!
Definitivament preferim els singles. El motiu principal és que estem tots ocupats amb altres grups, llocs de treball, famílies... per aquesta raó és molt més fàcil escriure i gravar un parell de cançons a la vegada. Jo (en Mike) també penso que el 7” és el millor format de vinil. Així era com moltes i, de fet les millors, cançons de rock & roll clàssic van ser gravades originalment!
Alguns de vosaltres toqueu en altres bandes com Hounds & Harlots, Harrington Saints ... Ens podríeu explicar la diferència entre tots aquests altres projectes i Suede Razors?
Quan Suede Razors va començar, en Mike estava amb Sydney Ducks, en Darrel amb Harrington Saints i en Bryan amb Hounds & Harlots. Tots els grups en qüestió tenien un so diferent al de "Skinhead Rock N Roll" que era el què buscàvem pel nou grup. Ni Hounds & Harlots ni Sydney Ducks estan actius actualment, però en Darrel encara està molt ocupat amb Harrington Saints.
En Bryan i l’Eric van començar fa poc amb un grup Oi! anomenat Ultra Sect. El seu EP de debut ha estat llançat a principis d'aquest mes per Contra Records i LSM Vinyl, una subsegell de Longshot Music.
Ara que en Mike ha tornat al Canadà, està tocant el baix i la guitarra amb algunes cares conegudes, de manera que potser hi ha alguna cosa nova per part seva.
Ens agrada veure que actualment hi ha molts grups amb el vostre so, un so bootboy glam com el dels primers Slade o Cock Sparrer. Quines han estat les vostres influències musicals més importants? Què significa per a vosaltres ser uns Bovver Boys/Girls?
Hi ha moltes bandes que han influït en el nostre so, la majoria de les quals són dels anys 60 i 70. Les nostres influències van des de bandes com The Who and Faces, fins a grups de glam rock com Slade, Jook... O bandes de rock d'Aussie com AC / DC, Rose Tattoo i Coloured Balls. I amb els nostres antecedents, és natural que bandes com Cock Sparrer, Slaughter & The Dogs i The Business també ens hagin influït!
Ens hem adonat que esteu tocant una versió dels Red London? Teniu altres versions als vostres concerts?
De moment, "Wish The Lads Were Here" és l'única versió que incloem al nostre repertori habitual. Tot i això hi ha un parell de cançons que també es poden escoltar de vegades al nostre directe!
Sabem que un de vosaltres és el responsable de Longshot Music, com va començar aquest projecte? Per què creieu que els vinils estan tan de moda últimament? Cap notícia nova?
Jo (Mike) vaig iniciar "Longshot Music" com una distribuïdora de música l'any 1994. En aquella època era gairebé impossible aconseguir bona música de grups de punk clàssics al Canadà ni tampoc recopilatoris com Helen Of Oi!... Així que vaig decidir importar jo mateix aquests llançaments (així com coses de Fred Perry i la roba de Ben Sherman). Poc després vaig decidir que podia fer els meus propis discos i llançar música de bandes actuals que m'agradaven! Així que al voltant de 1997 o 1998 vaig treure els meus primers 7" amb Longshot Music i me n'he estat lamentant des de llavors! Hahaha!
Ara, amb més de 200 llançaments, Longshot Music es troba en una petita pausa a causa d'alguns problemes personals (que provoquen el meu exili al Canadà), però encara estic publicant música en un nou segell anomenat "LSM Vinyl". El primer llançament va ser ULTRA SECT i els propers seran NO HEART del Canadà i HEXEN des de l'Estat Espanyol.
Els vinils sempre han estat al meu voltant i sempre hi seran. És possible que actualment estigui de moda aquest format però per a mi no es tracta de "moda", sinó que és una manera de mantenir l'escena amb vida i integritat.
A la vostra cançó Berlin o Bust, parleu sobre aquesta ciutat, per què Berlín és la vostra ciutat preferida? Heu fet un parell de gires per Europa, com ha estat la vostra experiència viatjant per el vell continent? Heu notat la diferència entre l'escena americana i l'europea? Us agradaria visitar Barcelona algun dia?
Berlín o Bust es basa en esdeveniments reals que van passar a la nostra gira europea del 2015. Ens van ocórrer bogeries sense parar! Podem dir que ens van passar més coses en aquesta gira, que a cap de les altres gires que hàgim pogut fer amb les altres bandes.
Aquesta cançó doncs, tracta d'un dels incidents que van ocorre abans d'arribar a Berlín des de París. La nostra camioneta es va espatllar a Bèlgica, allà ningú parlava anglès o alemany i ens va ser quasi impossible comunicar-nos amb la població. Durant gairebé un dia i mig vàrem tenir poca o cap ajuda de la gent d'allà. Finalment, ens van fer arribar a l'aeroport de Brussel·les i vam aconseguir una furgoneta nova. Van fer falta dues furgonetes i les 24 hores, però finalment vam poder arribar a Berlín! Literalment vam arribar i vam pujar a l'escenari del Wild At Heart de Berlín a tocar!
Passion on the Pitch parla sobre futbol, sabem que aquest esport als EUA no té tant reclam com a Europa... però seguiu cap equip? Als vostres videoclips hem vist a alguns de vosaltres portant samarretes del Sant Pauli, us agrada aquest equip? Esteu seguint alguna lliga europea?
En Darrel i en Mike són els únics de nosaltres a qui els agrada el futbol. En Darrel és un fanàtic de West Ham i en Mike de l'Arsenal i també és aficionat del Portland Timbers de la Major League Soccer, la lliga de futbol dels Estats Units. Malgrat que els altres no som molt fans d'aquest esport, tots som fanàtics del St. Pauli, no pel futbol, sinó per la seva forta vinculació amb la classe obrera i l'antifeixisme! Per cert, vam tenir la sort d'anar a un partit de St. Pauli quan estàvem de gira, moltes gràcies Sam!
Preferiu tocar en un petit concert o en un gran festival?
Això és com preguntar-nos si ens agrada el Sexe, les Drogues o el Rock'n'Roll. Ens agrada TOT. Ens agrada tocar tant als clubs petits com els festivals grans, quan ens donen una oportunitat, és clar. Però crec que estem més còmodes en clubs més petits on podem estar a prop de la gent. Però sempre estem feliços d'obtenir l'oportunitat de tocar en un escenari més gran davant de més gent, així que no dubteu a fer-nos arribar algunes ofertes!
Moltes gràcies per tot, us agradaria dir alguna cosa més, novetats importants?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada