Kaleko Urdangak - EP 2018 i Biolentzia 1984

Després d'una breu aturada, el grup basc Kaleko Urdangak ha tornat amb més força que mai! Amb un nou single anomenat Biolentzia 1984, que ens serveix com a avançament del seu futur LP (que sortirà a finals d'any) i un EP on hi ha 4 temes vells regravats, el grup ha tornat a posar-se el públic a la butxaca. Les dues referències han estat editades per segell madrileny Tough Ain't Enough que, d'aquesta manera, amplia encara més el seu gran catàleg.

Com ja hem dit, el nou EP és una regravació de 3 temes del seu primer treball Eman Bai!, més una cançó que va formar part del recopilatori Nafarroa 1512-2012 Punk-Oi! Doinuak Gure Historia Gogoratzen, que també ha estat regravada. Segurament el fet més destacable d'aquest treball és la incorporació del nou cantant que dona un nou aire al grup amb una veu més suau i no tan greu, malgrat tot, l'essència general del grup continua essent la mateixa. La primera cançó del disc és segurament la cançó més famosa que tenen "Del Ebro para abajo", un tema on se'ns explica el destí que, segons el grup, haurien de tenir tots aquells que neguen els drets més elementals que té el poble basc. El següent tema és la cançó que més ens agradava del seu anterior disc, “Ez dago hilda”, un tema amb un so totalment rock'n'rollero que ens recorda el millor de grups com The Clichés o The Templars. Aquesta cançó, a més, és molt corejable fet que, tot i no tenir ni idea d'euskera, ens permet cantar la tornada a ple pulmó. A l’altra cara hi trobem les cançons “Gure Historia” i “Zure Aukera”. El primer és el tema que va sortir al recopilatori anteriorment esmentat, un tema que parlar sobre la història del regne de Navarra. Musicalment és la cançó més diferent de l’EP, s’allunya una miqueta del so Skinhead Rock’n’Roll típic i s’acosta més a un so Punk-Oi! clàssic. La segona cançó de la cara B és un altre dels temes més recordats de la banda, i que sona musicalment molt bé, i a més, en aquesta cançó es dona una certa importància a tots els membres del grup, ja que, en un moment concret del tema, cada un d’ells fa un solo amb el seu instrument. Per concloure, un bon EP amb unes bones cançons, molt més ben gravades i tècnicament millorades, acompanyat d’una nova veu que encaixa a la perfecció amb el grup!

L’altre treball editat recentment és un sencill que serveix per presentar-nos el nou disc. A la cara A hi podem trobar la cançó “Biolentzia 1984” que tracte sobre el clima social i polític que es va viure a Euskal Herria durant els anys 80. En aquesta cançó podem distingir clarament dos fragments musicals totalment diferenciats. En un primer moment la cançó té un so totalment oiero, que ens pot recordar als grups degans d’aquest estil musical, en canvi a la tornada la cançó agafa un so molt més rockero que ens recorda més al tipus de música a què ens té acostumats el grup. Cal destacar que en aquest tema hi participa el gran Fermin Muguruza, un fet que fa millorar encara més la cançó. A l’altra cara hi trobem dos temes més “Iheslari” i “Gure bazterrak”. Aquesta última cançó és una versió de Mikel Laboa, un cantautor basc. Les dues cançons musicalment tenen un so molt rockero i totes elles també estan acompanyades d’uns bons cors que les fan encara més encomanadisses. Un bon single que ens fa esperar, amb més ganes encara, els seus nous treballs.

 

EP 2018: 7/10

Biolentzia 1984: 8/10

 

Per fans de The Templars, The Clichés, The Headliners, The Janitors…

Com sorgeix Strike Back i qui forma part del grup actualment?

El grup sorgeix durant el 2014 com a continuació del nostre anterior projecte Black Eyed Bruisers. La banda la formem Marcos a la guitarra i veu, Juan al baix i Álvaro a la bateria, tots fem els cors als temes.

Les vostres lletres parles sobre molts fets socials que estan succeint durant aquests últims temps. Per què vau escollir el nom de Strike Back? Quins cops us agradaria retornar?

Bé, doncs com hem comentat en el punt anterior, el grup és una continuació i ens va semblar que Strike Back era un bon nom, que expressava què volíem fer, un contracop! Podríem estar retornant cops tota la vida!

Els cops que ens agradaria retornar, a part dels del nostre sistema polític i la trista societat a on vivim, són principalment contra la ignorància, les "poses" i els venedors de fums. Desgraciadament sobren fets per poder criticar.

El vostre so 80s no deixa indiferent a ningú, quins grups us han influenciat més a l'hora de compondre els temes? Amb quines bandes us agradaria tocar?

Álvaro: les meves influències són les bandes clàssiques dels 70/80 d'Anglaterra. També m'agrada molt l'Oi! francès i el punk ibèric. M'agradaria tocar amb les bandes de la meva vida com els Cock Sparrer, Cockeny Rejects, Pilseners, The Adicts, PTTB i amb qualsevol grup amb actitud i que ho senti.

Juan: ens guiem més per formes de sonar que per grups individuals, jo crec que tenim cançons amb diversos sons i les influències són variades i canviants en el temps. Per resumir, tota la fornada dels 70/80 anglesa i l'Oi! dels noranta com Boisterous, Another Man's Poison, Crashed Out i altres. I també el punk d'aquí!

Fora del nostre rotllo també escoltem grups de forces gèneres musicals que tot i que no són una "influència" pel grup també ens mola. Principalment bandes de Heavy Metal clàssiques, de Trash Metal, de Funk dels 70, fins i tot flamenc…

De moment heu editat un LP d'11 cançons i un mini àlbum de 4. Heu tingut la resposta que esperàveu de la gent? Escoltant els dos treballs, notem que al vostre primer disc les influències no estan del tot definides (podem trobar-nos temes que sonen a un Oi! 70s, altres amb un so molt més 80s...), en canvi en el segon àlbum el so és molt més dur i fort, esteu d'acord amb aquesta afirmació? A què es deu aquesta aposta definitiva pel so dels anys 80? Actualment esteu preparant material nou?

Al primer LP, com hem comentat, el so en general és més suau, tot i que també hi podem trobar temes més durs. En canvi a l'EP apostem per un so dur que s'aparta de les noves bandes que tenen un so molt més artificial que no té res a veure amb l'Oi!.

Juan: realment les bandes dels 80 que ens agraden formen un so molt heterogeni. Normalment s'associa el so dels anys 80 a un Oi! dur a mig temps, quan podem trobar grups com The Business o els Angelic Upstars que també són dels 80, però tenen temes més ràpids, més melòdics, corejables i amb força. Ens quedem amb totes dues variants, la més dura i aquesta que us comentem.

El primer LP el conformen temes que portàvem tocant força anys. Es pot observar una evolució pel que fa a la banda i als gustos respecte a l'anterior projecte, però li va faltar quelcom de força, ja que vam gravar les guitarres de manera pràcticament neta. L'EP el vam elaborar amb menys temps, però amb la idea clara de sonar de manera contundent.

Els propers discs seguiran el camí de l’"Alone in the Battle” o fins i tot una mica més dur, però també hi haurà cançons més diferents. Actualment estem fent temes nous amb la idea d'entrar a gravar a l'estiu per tal de poder treure un LP a finals d’any.

El primer LP el vau titular "Arde Madrid". Per què aquest nom? Què és el que no us agrada de la vostra ciutat? Quina cançó us agrada més d'aquest primer treball? I del segon?

Álvaro: volíem un disc dedicat a la nostra ciutat i el nom es va agradar als 3. La portada és quelcom simbòlic de la ciutat. És de les poques estàtues al món dedicat a l'àngel caigut. A mi particularment la cançó que més m'agrada del primer disc és l'"Unknown Soldier" pel seu so dels anys 80 i amb un missatge clar pel que fa a les guerres. De l'últim disc ens agrada molt el "Do or Die" i el "Traitor" temes contundents i clars!

Fa dos estius vau venir a tocar a Catalunya, concretament a la primera edició del Terra Ferma de Lleida, com va ser l'experiència? Us agradaria tornar a venir per les nostres contrades?

Àlvaro: va ser una bona experiència i vam poder compartir escena amb unes llegendes com els Komintern Sect i alguna de les millors bandes de l'actualitat. La gent ens va tractar molt bé i tenim ganes de tornar per allà!

Una bona part dels concerts que heu fet, heu tocat a fora de Madrid, quina raó hi ha al darrera d'això? Com veieu l'escena dins i fora de la vostra ciutat? Quins grups actuals de Madrid us agraden més? I de la resta de l'estat?

Álvaro: per motius laborals no podem tocar molt, però intentem fer un parell de concerts cada any a Madrid. De tocar a fora, el que ens agrada més és l'experiència de conèixer nous llocs i gent nova.

Pel que fa a l'escena de Madrid, és cert que hi ha més grups que fa 10 anys, però tot i això, està molt lluny de tenir una bona salut. Els millors grups d'aquí són els Bogavantes con Tirantes, ja que tenen una bona actitud i a més són col·legues. També hi ha els Tensión o els Jess y los Extenders que molen molt. A la resta de l'estat hi ha un merder de grups que ens agraden, Fred & the Perrys, Up Yours, Kaleko Urdangak, La Inquisición, Skarmento, Codi de Silenci…

Quina opinió us mereixen els nous grups que estan sorgint darrerament que encapçalen tots els grans festivals? Com seria el vostre concert ideal en una sala petita però amb molta gent o tocant al costat de grans grups en un festival reconegut?

Álvaro: crec que els grups que toquen als grans festivals són sempre els mateixos, tots ells moguts per 4 grans promotores. El meu concert ideal seria un concert on la gent que hi participés tingués alguna cosa en comú amb nosaltres.

Juan: el meu concert ideal seria a una sala amb un ambient calent! Els grans festivals estan molt bé per a qui els hi agrada, però personalment no hi trobo la gràcia a veure 10 grups de cop i amb poques hores... Pel que fa a compartir escenari amb grans bandes, la veritat és que ens és força igual, la gran majoria no els hi interessa la teva música i rarament hi intercanvies més de dues frases. Prefereixo compartir lloc i escenari amb gent com nosaltres que senti el mateix per la música.

Expliqueu-nos alguna cosa sobre vosaltres? A nosaltres en flipa el món dels vinils, els vostres dos discs han sortit en aquest format, per què heu apostat per aquest format?

Álvaro: les meves aficions són el col·leccionisme de vinil, anar al gimnàs, pujar muntanyes i fer excursions, beure tot tipus de cervesa i viatjar pel món!

Per últim, moltes gràcies per dedicar-nos aquesta estona i esperem tornar-vos a veure aviat als escenaris. Voleu afegir alguna cosa més?

Moltes gràcies a vosaltres per fer quelcom tan exigent i necessari com és això de fer un webzine i per gràcies per recordar-vos de nosaltres! Una abraçada des de Madrid!

Facebook

Primer de tot, presenteu-vos, qui sou Asedio?

Doncs actualment Asedio està format per en Dani i en Rúben a les guitarres, en Coko a la bateria, en Cece al baix i en Juan a la veu. Aquesta és la formació amb la qual hem gravat el nostre segon treball. En Dani i en Rúben es van incorporar poc després de gravar el primer LP.

Per què vau triar el nom d’Asedio? Qui us assetja i/o a qui voleu assetjar?

La veritat és que el nom d'Asedio no va sorgir fins al final. Quan vam començar a compondre temes encara no teníem cap nom, però davant la necessitat de trobar un nom pel grup abans de gravar, vam escollir Asedio. No va ser fins llavors que vam treure el tema que dona nom al grup. Va ser l'últim tema abans del primer treball, sempre in extremis...

En realitat no crec que ens assetgi ningú, tampoc que nosaltres assetgem a ningú! Fem el que ens agrada a dins d'aquest moviment, del qual orgullosament formem part i intentem defensar els nostres postulats de la millor manera que podem.

Sabem que alguns de vosaltres ha tingut altres projectes musicals, ens podem parlar breument d’aquestes altres bandes? Què us ha dut a formar Asedio? Quines diferències hi ha entre aquests altres grups i Asedio?

Tots hem format part de grups en el passat. En Dani tocava amb Assalt 43, en Coko amb Shaved Dogs, en Cece ha tocat amb Chaoskins (Itàlia) i Overload (Regne Unit) entre altres bandes, en Rúben ha tocat amb Zensurats, Abriendo Cabezas, Offbeaters, Roy Ellis, Greyhound... i en Juan era la veu d'Abriendo Cabezas!

Vam decidir començar amb Asedio a causa de la nostra necessitat de fer alguna cosa a Barcelona. Feia molt de temps que no teníem cap projecte i volíem formar un grup amb un so molt més 80s. Com a mínim aquesta era la intenció!

Pel que fa a la diferència entre Asedio i tots els nostres projectes anteriors, creiem que totes les bandes tenen sempre diferències musicals entre si i, com hem dit, la nostra principal intenció era que Asedio sonés com les bandes dels anys vuitanta.

Musicalment sou una banda d’Oi! totalment 80s, però quines bandes us han influenciat  més musicalment per aconseguir aquest so? Algun grup que no s’inscrigui al gènere Oi!?

Potser seria una mica prepotent considerar que ens podem comparar amb alguna de les bandes que ens agrada i que escoltem. Jo crec que el que intentem fer és assemblar-nos a aquest Oi! que es feia a Europa durant els anys 80.

Òbviament, a més d'aquest estil també escoltem altres gèneres musicals que poden anar des del Skinhead Reggae al rock, passant pel metal o la música celta!

De què parlen les cançons d’Asedio? Ens hem fixat que totes les cançons estan escrites en castellà, creieu que és important utilitzar la llengua que s’usa habitualment a l’hora de fer les lletres? Teniu pensat fer alguna cançó amb alguna altra llengua?

Tot i que hem intentat escapar dels tòpics, ens fa l'efecte que hem caigut a més d'un. Malgrat tot, les lletres són una mica diferents i cadascú les pot interpretar d'una manera o fer una lectura oposada. La temàtica va des de la recerca de la soledat remota fins a la venjança de carrer, passant per un suposat assetjament a una ciutat emmurallada.

Els temes estan escrits en castellà per la senzilla raó que la persona que les escriu utilitza aquesta llengua des de petit. No creiem que se li hagi de donar gaires voltes a això. En principi no tenim pensat cantar amb cap altre idioma, però qui sap, mai es pot dir mai!

El primer disc, un LP de 8 cançons, comenceu forts, no? Com ha estat treballar amb Mendeku Diskak? Un ocellet ens ha dit que acabeu de gravar unes quantes cançons més, quan ha de sortir aquest nou treball? Com es dirà?

És cert que el nostre primer treball el formen 8 cançons, però tampoc són temes de 4 minuts ni molt menys. També és cert que hem anat molt de pressa, vam començar a tocar al desembre i al març ja vam entrar a gravar. En teníem moltes ganes i les coses van anar ràpides. Els 4 vam fotre molta canya per poder tirar endavant!

Treballar amb Mendeku ha estat molt fàcil. L'Edu fa molt de temps que produeix música, ha editat molts grups en el passat i actualment ha tornat a la càrrega amb Mendeku. De fet ens ha agradat tant com treballa que el nostre proper disc també l'editarà ell!

Pel que fa al nou disc, heu sentit bé! El passat desembre vam gravar 12 temes. D'aquests temes, 2 formaran part d'un Split amb els nostres amics portuguesos de Facçao Opposta i la resta seran els temes del nostre proper treball. Tot i que el nom no l'hem escollit encara, possiblement el titularem "Y Rodarán Cabezar"!

De moment vau fer el concert de presentació a Cardedeu i també hem vist que tocareu a l’edició d’enguany del BBC, com va anar el concert de presentació? Com creieu que serà el concert de l’Estraperlo a l’agost? Teniu previst fer algun concert pròximament?

El concert de presentació a Cardedeu va anar genial, com a mínim nosaltres ens ho vam passar de puta mare! El lloc també va ser clau perquè ens ho passéssim tan bé!

A l'agost ens han trucat per actuar al Beach Bear and Chaos i aquesta serà una bona ocasió perquè la gent ens conegui. Allà hi hem anat cada any i també hem vist a molts grans grups. És tot un orgull que ens hagin contactat per ser part del cartell d'enguany! Abans d'aquest festival però, ens agradaria poder fer un parell de concerts més.

Està clar que formeu part de l’escena, algun de vosaltres no us perdeu els pocs concerts d’Oi! que es fan per la zona? A què creieu que es deu aquesta poca proliferació de bandes i shows als últims anys? Tenim un amic que sempre diu que fa 10 anys ell era el més jove als concerts i que avui dia ho continua essent, creieu que no hi està havent un relleu generacional clar? Teniu por que algun dia l’escena deixi d’existir?

L'escena és molt diferent segons la ciutat a on estiguis. La de Barcelona també és molt diferent de la resta, fins i tot m'atreviria a dir que hi ha més d'una escena a la ciutat comtal.

Segons els grups que vagis a veure seràs el més jove de la sala o estaràs entre la mitjana d'edat. A tots ens agradaria que es fessin més concerts, però vivint a Barcelona no crec que ens puguem queixar molt. Per aquí hi ha molta penya que s'ho curra molt, el que no hi ha és gent que doni suport a l'escena i vagi normalment als concerts. Escoltes a molts dient que no hi ha concerts decents, però després no els veus mai enlloc... Hi ha moltes excuses i molt poques ganes de fer costat a la música que realment ens agrada pel que es veu!

Esteu a favor de les “grans" promotores, les bandes rockstars d’Oi!, grans segells discogràfics i tot el que comporta això o creieu que aquest gènere musical hauria de recuperar l’esperit de temps passats i s’hauria de tornar a fomentar el DIY i les promotores locals més petitones però que sempre portaven bandes de tot arreu?

A l'escena han aparegut "personatges" que mai hauríem imaginat... Aquests concerts amb un merder de grups o segells que editen grups cada mes com si fos barat... Abans hi havia molts menys grups, però m'atreviria a dir que el seu so i el resultat era molt millor. Hem de dir, però que la proliferació de segells, fa que molts grups puguin editar les seves coses, tinguin o no recursos i qualitats. Potser el que hi ha és una mena d'enveja a què grups nous editin tan fàcilment, no ho sé...

Jo personalment prefereixo concerts més petits, els típics de l'escena local (que no vol dir només bandes locals!) on hi hagi cares conegudes que tot i el pas dels anys continuen allà! L'escena va començar així, i si els grans concerts algun dia desapareixen, els concerts petits seran els únics que mantindran l'escena viva! Passa el mateix amb els segells, els petits segells locals sempre estaran allà per donar suports als grups!

Per últim, carta blanca, digueu el que vulgueu!

Us agraïm que ens hagueu entrevistat i us desitgem sort amb el webzine. Continuen fotent-li canya des de Girona i continueu donant suport a l'escena com ho heu estat fent fins ara.

Salut, ens veiem al proper concert!

Facebook

Battle Ruins & Hammer and the Nails

Els astres es va alinear i després de molts giravolts, vam poder aconseguir les entrades de dos dies pel festival organitzat per Naked Among Wolves, on Hammer & the Nails i Battle Ruins eren els caps de cartell. Així doncs, amb les entrades i els bitllets d'avió comprats, vam arribar a la capital del país germànic per tal de gaudir dels seus encants, les seves cerveses (tot i que un de nosaltres només va beure Fantes de taronja) i com no, la seva música.

Cap a les vuit del vespre van començar a sonar les primeres notes del festival. Els responsables  van ser els locals The Detained. Amb un disc nou acabat de sortir del forn, aquest grup alemany no ens va decebre gens. El seu Oi! amb unes clares influències del Hardcore més clàssic ens va semblar una combinació perfecta per començar la nit. El seu repertori va estar format per les cançons del seu primer EP i del seu nou LP, a més d'unes magnífiques versions de Real Enemy de The Busssines i de Hard Time dels Cro-mags. En definitiva, ens vam quedar amb un molt bon gust de boca! Els esperem al BBC d'enguany!

El següent grup a tocar varen ser els suecs Urban Savage. La veritat és que és un grup que ens l'havíem escoltat força fa uns anys i el seu darrer Split amb Syndrome 81 ens encanta! Si això li sumem el fet que fa uns anys, a causa de la nostra poca orientació urbana, ens els vam perdre al prefest del PSK del 2016, les ganes de veure'ls eren molt grans! Dit i fet, van començar a tocar i ens va encantar, les cançons del seu LP van sonar amb molta forta, per a nosaltres van sonar fins i tot millor que al disc! Esperem poder-los tornar a veure el més aviat possible.

A continuació va ser el torn dels finlandesos Foreseen. Fa un parell d'anys els vam poder veure al CKUD i ens van flipar. El seu Hardcore amb tocs trasheros ens va semblar una mescla digne dels mateixos Cro-mags. Així doncs, amb aquests precedents ens feia molta il·lusió tornar-los a tastar en directe. Malgrat que poca gent els hi va donar l'atenció que es mereixien, per a nosaltres van ser un dels millors grups del festival. Comparant la seva actuació amb la de fa dos anys, vam poder comprovar que a les noves cançons han incorporat tempos més lents i pesats que queden perfectament integrats als temes. Evidentment els trossos més ràpids i la virtuositat amb la guitarra continuen tan intactes com llavors. El que hem dit, per a nosaltres un dels millors shows de festival!

Finalment va ser l'hora de Hammer & the Nails. Amb ells la sala es va omplir fins a dalt de tot i no era per menys. El primer concert del grup americà a terres europees (i pel què es diu potser no serà l'últim), una de les actuacions més esperades dels últims temps. Des del primer moment ho van petar i van fer vibrar al públic. Les cançons de les primeres demos i EP van sonar des de bon principi. Set to Ruin, Faux, Ten Fingers i Shape of Things entre moltes d'altres van fer les delícies a tots els assistents! Finalment el concert es va acabar amb el gran cover Justice de Straw Dogs!

El dissabte va arribar i després de fer la respectiva volta per Berlín, ens vam dirigir cap a la sala del concert. Tot i ser previsors i arribar allà 1/4 d'hora abans que s'obrís la porta, la cua per entrar era enorme. En aquest punt volem fer una reflexió, de veritat creieu que és normal que per un concert d'underground es faci més d'una hora de cua per anar a comprar el merch de bandes? Aquest moviment no anava de contrarestar les dinàmiques mercantilistes de l'escena musical més mainstream? No us enganyarem, a nosaltres ens flipa Battle Ruins, però tot i voler comprar l'últim LP, no estàvem disposats a fer una cua eterna com aquella... Hi havia més gent comprant el merch de Battle Ruins que veient el concert de Complete Loss!

Però tornem al què és important, el concert de Complete Loss va estar guai. Desgraciadament no podem dir gairebé res del grup, ja que tampoc coneixem gaire res d'ells i era la primera vegada que els escoltàvem. Es notava que és un grup relativament nou, tot i això el directe va sonar força bé!

Amb Fuerza Bruta ens passa una cosa, musicalment estan guais, el seu Oi! ens recorda una mica a certes cançons de Hammer & the Nails, però quan hem de parlar de les lletres... Això ja no ens agrada! Tracten temes que hem escoltat una vegada rere una altra des de fa molt de temps! Pel què fa al directe van sonar força bé, durs i compenetrats i la gent semblava que s'ho passés bé, però clar, quan entens les lletres ja t'ho agafés d'una altra manera…

Era l'hora de Shipwrecked, el grup suec acabava de penjar unes quantes cançons noves on line perquè la gent no anés freda al concert i, la veritat és que si algú va anar-hi amb fred, li devia passar ràpidament aquesta sensació. El grup ho va petar, la gent va donar-ho tot des del primer moment, els stages divings van ser constants durant tota l'actuació i el pit va estar molt mogudet des del minut 1. Van tocar tots els temes que volíem sentir i com era lògic ho vam agrair! Realment el rotllo que fan ens encanta, ens agradaria molt que tornessin a fer un parell de bolos per terres catalanes, a veure si els Déus ens senten i es compleix el desig!

El grup responsable de què les entrades duressin només dos minuts van entrar en escena. Després del seu "First and only gig ever" de fa dos anys, el grup americà tornava a trepitjar terres europees per delectar-nos amb la seva bona música! Les llums vermelles, el públic expectant i els Battle Ruins a l’escenari. Tot estava llest per la guerra! La primera cançó que van tocar va ser Slaughtering The Wolves Like Sheep i a continuació va arribar tota la seva tempesta musical, Street Runs Reds, Cold Iron Death, Regain and Conquer, Blood Eagle, Warpaths Ahead... També van sonar alguns temes del nou LP com per exemple Glorious Dead Lay Under Waves i Atomic Fire. Sembla que el cantant va aprendre la lliçó del concert del PSK i a l'hora de fer els aguts, passava el micro el públic que era el responsable de fer aquests trossos. Una bona manera per no "fer mal bé" les cançons. Tot i això hem de dir que ens va molar molt més el concert de fa dos anys, no sabem si era per l'ambientació (clarament molt més currada que la del local de Berlín) o per l'actitud d'alguns personatges que corrien per Berlín que van trencar una mica l’harmonia que hi havia! Però bé, una cosa més feta. Ara ve la pregunta del milió: serà l'últim concert d'aquesta gent? 

A tall de conclusió, va ser un bon festival, els grups van estar molt bé, vam poder conèixer bona gent i retrobar-nos amb bons amics que viuen a Berlín! Tampoc podem demanar molt més, bé sí, que l’exclusivitat la deixin a un costat, el punk és per a tothom no només per una “elit”!

The Detained

Urban Savage

Foreseen

Hammer & the Nails

Complete Loss

Fuerza Bruta

Shipwrecked

Battle Ruins

Hola nois, com esteu? En primer lloc dir-vos que som uns grans fans de Suede Razors! Ens podríeu dir quan va néixer el grup i per què vau escollir Suede Razors com a nom?

En Mike, en Bryan i en Darrel estaven interessats a començar un nou projecte que fos creativament diferent dels altres grups on havien tocat.  A la primavera del 2013 vam començar a reunir-nos amb l’Eric. Principalment tocàvem covers per a veure si hi havia química entre nosaltres. Vam començar el grup amb poques expectatives, però ràpidament ens vam animar, vam escriure cançons pròpies i de seguida vam entrar a l’estudi, fet que va portar-nos a la nostra primera gravació “Here She Comes/Longshot Kid”.

Pel que fa al nom de Suede Razors, és una juxtaposició d’alguna cosa suau i sofisticada amb alguna cosa dura i perillosa.

Heu editat 5 singles i només 1 mini LP. Això vol dir que preferiu els singles abans que els EPs o LPs? Ens agradaria  escoltar moltes més cançons de Suede Razors!

Definitivament preferim els singles. El motiu principal és que estem tots ocupats amb altres grups, llocs de treball, famílies... per aquesta raó és molt més fàcil escriure i gravar un parell de cançons a la vegada. Jo (en Mike) també penso que el 7” és el millor format de vinil. Així era com moltes i, de fet les millors, cançons de rock & roll clàssic van ser gravades originalment!

Alguns de vosaltres toqueu en altres bandes com Hounds & Harlots, Harrington Saints ... Ens podríeu explicar la diferència entre tots aquests altres projectes i Suede Razors?

Quan Suede Razors va començar, en Mike estava amb Sydney Ducks, en Darrel amb Harrington Saints i en Bryan amb Hounds & Harlots. Tots els grups en qüestió tenien un so diferent al de "Skinhead Rock N Roll" que era el què buscàvem pel nou grup. Ni Hounds & Harlots ni Sydney Ducks estan actius actualment, però en Darrel encara està molt ocupat amb Harrington Saints. 

En Bryan i l’Eric van començar fa poc amb un grup Oi! anomenat Ultra Sect. El seu EP de debut ha estat llançat a principis d'aquest mes per Contra Records i LSM Vinyl, una subsegell de Longshot Music. 

Ara que en Mike ha tornat al Canadà, està tocant el baix i la guitarra amb algunes cares conegudes, de manera que potser hi ha alguna cosa nova per part seva.

Ens agrada  veure que actualment hi ha molts grups amb el vostre  so, un so bootboy glam  com el dels primers  Slade o Cock Sparrer. Quines han estat les vostres influències musicals més importants? Què significa per a vosaltres  ser uns Bovver Boys/Girls?

Hi ha moltes bandes que han influït en el nostre so, la majoria de les quals són dels anys 60 i 70. Les nostres influències van des de bandes com The Who and Faces, fins a grups de glam rock com Slade, Jook... O bandes de rock d'Aussie com AC / DC, Rose Tattoo i Coloured Balls. I amb els nostres antecedents, és natural que bandes com Cock Sparrer, Slaughter & The Dogs i The Business també ens hagin influït!

Ens hem adonat que esteu tocant una versió dels Red London? Teniu altres versions als vostres concerts?

De moment, "Wish The Lads Were Here" és l'única versió que incloem al nostre repertori habitual. Tot i això hi ha un parell de cançons que també es poden escoltar de vegades al nostre directe!

Sabem que un de vosaltres és el responsable de Longshot Music, com va començar aquest projecte? Per què creieu que els vinils  estan tan de moda últimament? Cap notícia nova?

Jo (Mike) vaig iniciar "Longshot Music" com una distribuïdora de música l'any 1994. En aquella època era gairebé impossible aconseguir bona música de grups de punk clàssics al Canadà ni tampoc recopilatoris com Helen Of Oi!... Així que vaig decidir importar jo mateix aquests llançaments (així com coses de Fred Perry i la roba de Ben Sherman). Poc després vaig decidir que podia fer els meus propis discos i llançar música de bandes actuals que m'agradaven! Així que al voltant de 1997 o 1998 vaig treure els meus primers 7" amb Longshot Music i me n'he estat lamentant des de llavors! Hahaha!

Ara, amb més de 200 llançaments, Longshot Music es troba en una petita pausa a causa d'alguns problemes personals (que provoquen el meu exili al Canadà), però encara estic publicant música en un nou segell anomenat "LSM Vinyl". El primer llançament va ser ULTRA SECT i els propers seran NO HEART del Canadà i HEXEN des de l'Estat Espanyol.

Els vinils sempre han estat al meu voltant i sempre hi seran. És possible que actualment estigui de moda aquest format però per a mi no es tracta de "moda", sinó que és una manera de mantenir l'escena amb vida i integritat.

A la vostra cançó Berlin o Bust, parleu sobre aquesta ciutat, per què Berlín és la vostra ciutat preferida? Heu fet un parell de gires per Europa, com ha estat la vostra experiència viatjant per el vell continent? Heu notat la diferència entre l'escena americana i l'europea? Us agradaria visitar Barcelona algun dia?

Berlín o Bust es basa en esdeveniments reals que van passar a la nostra gira europea del 2015. Ens van ocórrer bogeries sense parar! Podem dir que ens van passar més coses en aquesta gira, que a cap de les altres gires que hàgim pogut fer amb les altres bandes.

Aquesta cançó doncs, tracta d'un dels incidents que van ocorre abans d'arribar a Berlín des de París. La nostra camioneta es va espatllar a Bèlgica, allà ningú parlava anglès o alemany i ens va ser quasi impossible comunicar-nos amb la població. Durant gairebé un dia i mig vàrem tenir poca o cap ajuda de la gent d'allà. Finalment, ens van fer arribar a l'aeroport de Brussel·les i vam aconseguir una furgoneta nova. Van fer falta dues furgonetes i les 24 hores, però finalment vam poder arribar a Berlín! Literalment vam arribar i vam pujar a l'escenari del Wild At Heart de Berlín a tocar!

Passion on the Pitch parla sobre futbol, sabem que aquest esport als EUA no té tant reclam com a Europa... però seguiu cap equip? Als vostres videoclips hem vist a alguns de vosaltres portant  samarretes del Sant Pauli, us agrada aquest equip? Esteu seguint alguna lliga europea? 

En Darrel i en Mike són els únics de nosaltres a qui els agrada el futbol. En Darrel és un fanàtic de West Ham i en Mike de l'Arsenal i també és aficionat del Portland Timbers de la Major League Soccer, la lliga de futbol dels Estats Units. Malgrat que els altres no som molt fans d'aquest esport, tots som fanàtics del St. Pauli, no pel futbol, sinó per la seva forta vinculació amb la classe obrera i l'antifeixisme! Per cert, vam tenir la sort d'anar a un partit de St. Pauli quan estàvem de gira, moltes gràcies Sam!

Preferiu tocar en un petit concert o en un gran festival? 

Això és com preguntar-nos si ens agrada el Sexe, les Drogues o el Rock'n'Roll. Ens agrada TOT. Ens agrada tocar  tant als clubs petits com els festivals grans, quan ens donen una oportunitat, és clar.  Però crec que estem més còmodes en clubs més petits on podem estar a prop de la gent. Però sempre estem feliços d'obtenir l'oportunitat de tocar en un escenari més gran davant de més gent, així que no dubteu a fer-nos arribar algunes ofertes!

Moltes gràcies per tot, us agradaria dir alguna cosa més, novetats importants? 

Finalment aquest estiu tocarem al Beach Beer Chaos de Badalona!

Facebook

Mercancias + Sabotage

A la sala La Boite de Lleida el passat 10 de març va tenir lloc l'esperat concert de retorn de la ja mítica banda valenciana Mercancias amb l'acompanyament dels suecs Sabotage.

Tot i no haver-hi molta gent, unes 80 persones, si respirava un molt bon ambient, aquell ambient de les grans cites. A quarts de vuit del vespre es començaven a sentir les primeres cançons dels suecs. Amb un bon directe, molt millor que l'últim cop que els vam veure al BBC fa un parell d'anys, va ser un concert bastant breu, ja que encara no tenen gaire material. El seu repertori habitual va estar completat amb un parell de versions d' Ultima Thule que, com era d'esperar, el públic va respondre com es mereixia, és a dir cantant-les i ballant-les.

Després del bon concert de Sabotage, era l'hora de Mercancias. La gent de mica en mica es va anar apropant a l'escenari i tot seguit van començar a sonar els seus primers temes. La Guillotina, Rateros, Bastardo de Ciudad, Golpea.... De mica en mica van anar caient els temes dels dos primers EP. Entre tot aquest repertori van sonar alguna de les cançons del nou EP com per exemple Los chicos del Santurce. El grup valencià també van fer una versió del tema Antisocial de la banda Commando 9mm. Amb tot aquest ambient el públic estava entregat al 100%, corejava totes les cançons, ballava com mai... I no és per menys, ja que a qui li agrada Mercancias, com a nosaltres, tenia moltes ganes de tornar a sentir tots aquests himnes en directe. Malgrat això, el concert també va ser força breu, no ens recordem si era perquè el temps se'n va passar volant o perquè el repertori dels grups era curt! Un cop acabat el concert la sala es va anar buidant, ja que a continuació hi tocava un grup de rap. La festa però no es va acabar aquí, ja que cap a les 11 hi havia programada una punxada a un bar a prop de la sala.

Queda clar un cop més que a Lleida hi ha gent que es mou cosa que fa que s’organitzin, de manera molt excel·lent, molts concerts, una cosa que ens fa contents, la veritat. Lleida tornarem a venir!

Foto feta per @Bubbzbaby

Foto feta per @Bubbzbaby

Primer de tot, presenteu-vos si us plau!

Bones! La Guadaña som el Josué (veus, guitarra rítmica, baix), l’Ofer (guitarra rítmica i solos) i el Samuel (bateria).

Per què vau escollir aquest nom, d’on ve La Guadaña?

Tot aquest projecte va començar com una conya improvisada. Després de quedar unes tardes al local i gravar les cançons de la primera maqueta, ens vàrem trobar amb la necessitat d’escollir nom. Com les lletres majoritàriament parlen de la necessitat d’impartir justícia en un món ple de fills de puta, La Guadaña encaixava a la perfecció. No justice, no Peace!

Quines han estat les vostres principals influències a l’hora de defiinir el so de La Guadaña? Com definiríeu la vostra música?

Hardcore. Canya. Sense floritures ni etiquetes estranyes. Tots tres venim de la canya antiga, d’escoltar en bucle Cro-mags, Bad brains, Slapshot… De fet, ni ens vàrem plantejar a què volíem sonar, la idea era simplement ajuntar-nos i tocar ràpid, com fèiem als vells temps. 

A nosaltres les vostres cançons ens recorden moltíssim a grups com Rival Mob, Warzone, Violent Reaction o fins i tot a grups molt més pesats com per exemple Merauder, a què es deu aquesta gran varietat musical? Creieu que hi ha diferències entre la primera demo i la segona?Tens raó, crec que les nostres cançons s’apropen a les bandes que menciones també. I és clar, també ens hem influenciat sempre d’altres melodies més dures com Merauder, Integrity o Leeway… al final, tot ens surt natural, sense donar-hi masses voltes. 
Respecte a les diferències entre les dues demos, si existeixen: per la primera, vàrem tenir la sort de poder assajar plegats una setmana i pensar-ho més tot plegat. Per la segona, en canvi, amb sort ens vàrem ajuntar dues tardes, però el resultat és més potent. Probablement es deu també a que qui va venir a gravar-nos al local estava més familiaritzat amb el nostre estil, i li va saber treure més partit. 

Dos demos de 6 temes cada una, totes elles editades per Back Side Records en cassette, per què vau escollir aquest format a l’hora de treure-les en físic? Com ha estat treballar amb Back Side Records?

Vàrem decidir per BackSide Records perquè des del minut 0 en què van sentir les cançons van apostar per La Guadaña. I per a nosaltres ha estat un orgull enorme. Ni ens plantejàvem que aquest material s’editaria, i de sobte ens va arribar la proposta i no ho vàrem pensar dos cops, són gent collonuda.

Pel tema del cassette, crec que respon a dues causes diverses: és econòmic i pràctic per editar poques còpies (cal ser realista, el hc no ven); i per altra banda en aquesta escena sempre ha existit certa tendència a editar discos i maquetes en formats antics, com k-7 o vinil. Té cert punt de nostàlgia.

És hora de parlar d’altres projectes musicals on esteu involucrats també, a quins altres grups heu o esteu tocant?

El Josué i el Samuel són d’Anal Hard, banda de hardcore masnovina amb molta experiència a l’escena estatal. A més, en el passat i present han format part d’altres grups com Releasing Hate, Garage 66, Guspira, Destierro...
Per la seva part, l’Ofer era guitarra de Vicious Circle (aka Fresh Trash), una altra banda de canya antiga del poble, i més endavant de Grass, un rollo més stoner-rock.

Com veieu l’escena Hardcore a Barcelona i a la resta del país? Creieu que hi ha una unitat entre les diferents variants que podem trobar dintre aquest gènere musical? Moltes vegades nosaltres comentem que tenim la sensació que als concerts sempre som els mateixos i que cada cop som menys, teniu aquesta sensació vosaltres també?

Pel que nosaltres hem viscut, ha estat la mateixa dinàmica en els últims 15 anys com a mínim... El hardcore i derivats mai ha estat una música “de masses”, i això cal afegir el que comentes, ja que sobretot a les grans ciutats l'escassa escena existent es fragmentava segons cada tendència. Per sort, als pobles tendim més a barrejar-nos i fer gresca tots plegats.
A qui veritablement li agrada la canya, seguirà anant als bolos, hi vagin 10, 100 o 1000 persones. La resta, poc importa!

Tot i tenir dos demos al “mercat" que, siguem sincers, han agradat força (hem vist moltes  bones reviews a diversos fanzines), com és que encara no heu tocat mai en directe? A què esteu esperant? O només voleu ser un grup d’estudi?

Com hem mencionat abans, La Guadaña va néixer improvisadament. L’Ofer marxava a viure a Tel Aviv per motius de feina a finals de 2016, i abans de fer les maletes vàrem decidir tocar plegats, cosa que portàvem temps pensant. Després d’editar la primera demo i sentir-ne bones paraules, quan l’Ofer va tornar de vacances a casa vàrem fer 4 riff’s ràpids i va sortir la segona maqueta.
Potser, de la propera visita, en surt una tercera. Qui sap. I sobre tocar en directe, tenim ganes, però anem sense presses. Sabem que tard o d’hora ho farem, però volem que la cosa peti com cal!

Alguna novetat respecte al grup? Continuareu editant una demo per anys?

El millor és que aquest grup no té novetats, ni agenda, ni projectes, ni mals de cap. Tot va de passar-nos-ho bé! El futur ja dirà.

Fins aquí arriba l’entrevista, alguna cosa més que vulgueu dir?

Una abraçada pel webzine Nobody's Hero, gràcies per difondre La Guadaña. Oughhh!!

Facebook

Bandcamp